“Per esbrinar els nostres marges vam resseguir-nos. Vam observar el nostres cossos, els vem tocar, els vam trobar i els vam tornar a mirar. Ens vem emmirallar, creiem que érem iguals… però de seguida van sorgir dubtes. Si ens revisitàvem de prop, les coses canviaven. Vam acordar que un únic to de pell no podria representar-nos. Que caldrien pinzellades de diferents colors per conformar un únic cos indeterminat. Un cos imperfecte, i ple de matisos”